Emilie de Villeneuve

Jeanne Emilie de Villeneuve va néixer a Tolosa el 9 de març de 1811 i morí a Castres el 2 d'octubre de 1854. És la fundadora de la congregació de les Germanes de la Immaculada Concepció de Castres el 1836. 

Bust d'Emilie al jardí de l 'escola.

Emilie era néta del comte de Villeneuve i tercera dels quatre fills del marquès de Villeneuve i de Rosalie d'Avessens. Els primers anys de la seva vida van transcórrer al castell d'Hauterive, prop de Castres, on la seva mare es va haver de retirar a causa del seu delicat estat de salut. Als catorze anys, Jeanne Émilie va perdre la seva mare i tres anys després la seva germana Octavie. Aquests fets van marcar la seva existència.

Després de la mort de la mare, la vida d’Emilie va transcórrer entre Hauterive i Tolosa, on l'àvia es féu càrrec de l'educació dels seus néts. Als dinou anys, Emilie es va traslladar definitivament a Hauterive amb la seva família, on es va fer càrrec de les tasques domèstiques.

Poc després, digué al seu pare que volia ingressar a les Filles de la Caritat, però ell no ho acceptà; li va sol·licitar llavors un temps de reflexió que va durar quatre anys. Abans que acabés el termini, i amb l'aprovació del bisbe, Emilie va crear, amb dues companyes, la Congregació de la Mare de Déu de la Immaculada Concepció de Castres (8 de desembre de 1836), anomenada popularment de les Monges Blaves a causa del color del seu hàbit, i dedicada a l'ajut als desfavorits de la societat: joves, obrers, presoners, malalts...

La congregació va augmentar el nombre de germanes i el seu horitzó es va ampliar des de la França natal fins al Senegal, Gàmbia i Gabon, on es van desplaçar les primeres germanes missioneres.

A mitjans de 1854 una epidèmia de còlera i de febre assolà el sud de França, estenent els seus efectes fins a Castres: Emilie va morir el 2 d'octubre de 1854 com a conseqüència d'aquesta epidèmia.

Va ser beatificada pel guariment miraculós d'una noia pel cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a la Causa dels Sants, en una cerimònia de beatificació organitzada a Castres (Tarn, França), el 5 de juliol de 2009. 

Després d'un segon miracle amb el guariment d'una nena al Brasil va ser canonitzada pel Papa Francesc el 17 de maig de 2015 al Vaticà.

El projecte d´Emilie començà a Castres. El seu projecte brotà d´una passió tan forta que va ser capaç de travessar els oceans, sempre a la recerca dels més necessitats.  El més extraordinari d´Emilie és que allò per què va lliutar continua tan viu com el primer dia, i és tan actual que mai no ha tingut més sentit que ara.